SÍNDROME DE LA CINTILLA ILIOTIBIAL

SÍNDROME DE LA CINTILLA ILIOTIBIAL

La Síndrome de la cintilla iliotibial és una lesió molt comuna de genoll que es sol presentar amb dolor a la zona lateral causat per la inflamació de la porció distal de la banda iliotibial; Ocasionalment, però, la cintilla iliotibial s’inflama en el seu origen proximal i causa dolor referit al maluc.

La cintilla iliotibial és una banda gruixuda de fàscia que proximalment es forma a la cresta ilíaca (Fig. 1) per la confluència de la fàscia dels músculs flexors del maluc, extensors i abductors, rebent la major part del tendó del gluti major (fig. 2). La banda iliotibial és generalment vista com una banda de teixit connectiu fibrós dens que passa per sobre de l’epicòndil femoral lateral i s’insereix en el tubercle de Gerdy (fig. 1) a la cara anterolateral de la tíbia. En aquesta zona hi ha una hiperplàsia del teixit sinovial de l’articulació que actua com a un coixinet o bursa, facilitant el lliscament de la cintilla, però quan es fa malbé o s’inflama provoca dolor.

Figura 1. Origen i inserció de la banda iliotibial

Figura 2. Anatomia Banda iliotibial

 

 

 

 

 

 

 

La síndrome de fricció de la cintilla iliotibial passa sovint en corredors, tot i que també apareix en ciclistes i altres esportistes, i és causat per la combinació d’un moviment repetitiu del genoll i per factors biomecànics. Aquesta lesió implica dolor a la regió del còndil femoral lateral o a la part lleugerament inferior a aquest.

ETIOLOGIA DE LA LESIÓ

Figura 3. Mecanisme de la lesió

La Síndrome de la cintilla iliotibial es causa per l’excessiva fricció de la banda iliotibial distal ja que llisca sobre l’epicòndil lateral del fèmur durant la flexió i extensió de genoll provocant la fricció i irritació. Quan el genoll està en posició d’extensió (fig. 3) la banda iliotibial es localitza en el pla anterior a l’epicòndil femoral lateral. Al flexionar el genoll, la banda iliotibial llisca per sobre de la prominència de l’epicòndil femoral lateral cap al pla posterior de la mateixa (fig. 3).

En els pacients amb síndrome de la banda iliotibial, estudis amb imatges per ressonància magnètica han demostrat que la banda iliotibial distal s’engrosseix i que aquest espai profund de la banda iliotibial sobre l’epicòndil femoral s’inflama i s’omple de fluid.

FACTORS BIOMECÀNICS ASSOCIATS A LA LESIÓ

Es relaciona la presència de debilitat en els músculs abductors del maluc amb l’aparició de la síndrome de la cintilla iliotibial, pel fet que uns abductors febles podrien conduir a una major adducció (aproximació) del maluc durant la fase de recolzament de la marxa amb un augment conseqüent de tensió de la banda iliotibial i una major tendència al fet que es comprimeixin els teixits subjacents.

En alguns estudis es van reportar que tots els pacients amb síndrome de cinteta iliotibial tenien debilitat als abductors o mostraven augment d’adducció (aproximació) de maluc durant la fase de suport de la marxa, una troballa que podria interpretar-se com debilitat dels abductors. I a més s’ha demostrat que l’enfortiment dels abductors del maluc ha portat a una millora dels símptomes.

Altres estudis observacionals han identificat altres factors de risc potencials per el desenvolupament de la síndrome de la banda iliotibial, incloent els següents:

  • Opressió o tibantor de la cintilla iliotibial.
  • Augment de la rotació interna del genoll.
  • Angle de flexió del genoll durant la fase de suport.
  • Debilitat muscular dels extensors, flexors del genoll i abductors del maluc.

DIAGNÒSTIC

Es coneix que la incidència reportada d’aquesta lesió és d’un 12% de totes les lesions per sobreús en corredors. El diagnòstic d’aquesta lesió es basa en l’examen clínic de pacients que típicament presenten molèsties a la zona del epicòndil lateral femoral, i reporten un fort dolor quan l’examinador pressiona sobre la zona de l’epicòndil lateral femoral durant flexió i extensió del genoll. El punt més dolorós es localitza a 2 cm proximals a l’espai articular, directament sobre l’epicòndil lateral femoral.

La prova de compressió de Noble és generalment positiva. Aquesta prova es realitza amb el pacient en posició decúbit supí. Es col·loca el polze de l’examinador, pressionant l’àrea de l’epicòndil femoral lateral mentre el pacient realitza moviments de flexió i extensió. El dolor més intens es presenta quan el genoll es troba a 30 ° de flexió.

 

És important examinar els arcs de mobilitat del genoll amb suport i sense suport. El pacient, generalment, expressarà major dolor durant la flexió / extensió amb suport. La tensió de la banda iliotibial s’ha d’examinar de manera comparativa entre l’extremitat afectada i la contralateral. Això es porta a terme palpant al llarg de la banda iliotibial, flexionant el genoll a diferents angles. Un examen per diagnosticar excés de tensió de la banda iliotibial consisteix a col·locar al pacient en posició decúbit lateral sobre l’extremitat no afectada, mantenint maluc i genoll en flexió de 90 °. El pacient ha de flexionar el genoll afectada a 90 ° i col·locar l’extremitat afectada en posició d’adducció. quan la banda iliotibial presenta tensió excessiva i està afectada, el pacient tindrà dificultat per realitzar l’adducció de la cama més enllà de la línia mitjana i experimentarà dolor a la zona lateral de la genoll. Aquest examen és conegut com Ober Test.

TRACTAMENT

La síndrome pot causar morbiditat significativa; No obstant això, es pot iniciar un tractament conservador per al pacient i valorar com és la seva resposta al tractament. Aquest tractament conservador es realitza amb un enfocament que involucra els següents passos:

  • Posar gel sobre la zona afectada durant 10 minuts de 2/3 vegades al dia.
  • Qualsevol activitat que requereixi de moviments repetitius de flexió i extensió de genoll està totalment contraindicat (bicicleta, escales, …).
  • Enfortir i estirar els grups musculars involucrats, modulant el retorn del pacient a l’activitat esportiva.
  • Es poden permetre altres activitats com natació o caminar sota l’aigua ja que són excel·lents mètodes de condicionament anaeròbic i no agreugen els símptomes.

 

 

 

Facebooktwitterlinkedinmail

Articles recomanats